KANT

¿A qué se debe entonces qué la metafísica no haya encontrado todavía el camino seguro de la ciencia? ¿Es acaso imposible? ¿Por qué, pues, la naturaleza ha castigado nuestra razón con el afán incansable de perseguir este camino como una de sus cuestiones más importantes? Más todavía: ¡qué pocos motivos tenemos para confiar en la razón si, ante uno de los campos más importantes de nuestro anhelo de saber, no sólo nos abandona, sino que nos entretiene con pretextos vanos y, al final, nos engaña! Quizá simplemente hemos errado dicho camino hasta hoy. Si es así ¿qué indicios nos harán esperar que, en una renovada búsqueda, seremos más afortunados que otros que nos precedieron?

Aquest fragment està extret de la "Crítica a la Razón Pura" de Kant i he escollit aquest fragment ja que es poden veure  unes quantes preguntes que es feia Kant sobre la metafísica, i a les tres preguntes principals que es plantejava ell: Què puc conèixer, què he de fer i què puc esperar. Crec que en aquest text podem apreciar clarament què en pensava ell de tot això. Ell diu que no coneixem la cosa en si (NOUMEN) sinó allò que podem apreciar de la cosa (FENÒMEN) i que si al llarg de la història sempre ha estat així, qui ens diu que algun dia canviarà? Per altre banda, ell tampoc nega la metafísica sinó que el que diu és que no  tenim prous proves per convertir-ho en una ciència ni per equiparar-ho al mateix nivell tot i que aquestes preguntex existencials formen part de la naturalesa humana.

Després d'aquest breu comentari sobre el text, m'agradaria saber què opineu vosaltres sobre això,si creieu que realment mai podem conèixer què són les coses veritablement i si s'ha de confiar en aspectes metafísics com per exemple l'existència de Déu.

Eulàlia