JOHN STUART MILL

Ara bé, la societat entre éssers humans, llevat de la relació entre amo i esclau, és manifestament impossible sobre qualsevol altra base que no sigui la necessitat de consultar els interessos de tots. Una societat entre iguals només pot existir si s’entén que s’han de contemplar igualment els interessos de tots. I com que en tots els estadis de la civilització, cada persona té iguals, llevat d’un monarca absolut, cada un es veu obligat a viure en aquests termes amb els altres. (...). També estan avesats a cooperar amb altres i a proposar-se un interès col•lectiu, no pas individual, com un objectiu (almenys ocasional) de les seves accions. Quan cooperen els seus objectius s’identifiquen amb els dels altres; comparteixen el sentiment, ni que sigui temporal, que els interessos dels altres són els interessos propis
John Stuart Mill. “L’utilitarisme”. Cap. 3

Com podeu observar, he deixat escrit un fragment de J.S.Mill extret d’ una de les seves obres més importants   “L’ utilitarisme”. El text ens parla del que serien els interessos individuals i els interessos col·lectius, las diferències o la relació entre ells. Mill defensava un utilitarisme basat amb el positivisme moral, és a dir caminar cap al benestar col·lectiu i que englobi el major nombre de persones possibles. Mill posava molt de èmfasi en el bé comú, els interessos comuns els posava per sobre dels interessos individuals, ja que el terme felicitat només es podia aplicar en un context de benestar general. Si una persona està contenta i el seu context no està feliç, ella tampoc ho pot estar per molt contenta que estigui. Mill aquest estat ho defineix com contentament, que és un grau dins la felicitat. Per exemple avui dia a Japó ningú pot estar feliç ja que l' entorn social no ho permet i encara que em toqui la loteria o estigui molt content per alguna cosa en concret no puc estar feliç.

En el text fonamenta els interessos comuns ja que per tenir una societat més justa i igualitària hem de cooperar de forma conjunta i proposar-se un interès col·lectiu. Ja que d’aquesta manera s’ arribarà a un benestar social i per tant la felicitat individual també anirà augmentant, atès que el’ utilitarisme de Mill és considerat un utilitarisme social on el gran objectiu és una felicitat al màxim de persones possibles.

Desprès d’ aquet breu comentari, m’ agradaria preguntar-vos si creieu que en la societat que vivim avui dia, és possible cooperar de forma conjunta intentant caminar cap un benestar col·lectiu, o si estem davant d’ una societat basada en l’ egoisme i en l’ individualisme?

Anna Carbonell Uñó